Bateria de la bomba d'infusió

introducció

La bateria de la bomba d'infusió és diferent d'altres tipus de bateries pel fet que proporciona energia durant un període de temps més llarg (diversos dies). La bateria de la bomba d'infusió s'ha tornat molt popular perquè cada cop més usuaris de la bomba es dirigeixen cap a una teràpia d'administració d'insulina més contínua. L'ús de la bomba d'infusió augmenta amb els dispositius de control continu de la glucosa (CGM), que controlen amb més precisió els nivells de glucosa.

Característiques de la bateria:

Nombroses característiques diferencien la bateria de la bomba d'infusió d'altres tipus de bateries utilitzades en dispositius mèdics. Aquests inclouen la seva capacitat de llarga durada per oferir una dosificació precisa, la seva facilitat de recàrrega i la possibilitat d'utilitzar bateries d'un sol ús. La seva característica principal és la seva capacitat de llarga durada; això vol dir que pot oferir dosis precises durant diversos dies abans de necessitar recàrrega.

La bateria recarregable alimenta la bomba d'insulina de manera contínua o intermitent, utilitzant microprocessadors i programari per controlar la quantitat d'insulina lliurada. Els equips d'infusió contenen una cànula inserida sota la pell a través de la qual s'administra la insulina. Per proporcionar energia per a aquest procés, un petit corrent elèctric allibera petites quantitats d'insulina des del dipòsit de la bomba al sistema del pacient (per via subcutània).

La forma i la quantitat en què lliura la seva càrrega són controlades per un microprocessador i, quan cal, un corrent elèctric passa a la cèl·lula interna d'ions de liti. Aquesta cèl·lula duu a terme la recàrrega durant tot el funcionament; és per això que hi ha d'haver dues peces perquè funcioni: la cèl·lula interna d'ions de liti i el component extern amb la seva connexió específica per permetre la recàrrega.

El disseny de la bateria de la bomba d'infusió té dos components:

1) la cèl·lula interna recarregable d'ions de liti, formada per plaques d'elèctrodes (positives i negatives), electròlits, separadors, carcassa, aïllants (carcassa externa), circuits (components electrònics). Es pot carregar de manera contínua o intermitent;

2) El component extern que es connecta a la cel·la interna es coneix com a aparell adaptador/carregador. Això allotja tots els circuits electrònics necessaris per carregar la unitat interna proporcionant una sortida de tensió particular.

Operació de llarga durada:

Les bombes d'infusió estan dissenyades per lliurar petites quantitats d'insulina durant llargs períodes de temps. Estan pensats per ser utilitzats per persones amb diabetis que necessiten prendre insulina diverses vegades al dia per controlar la glucosa en sang. La majoria de les bombes funcionen amb bateries que normalment duren tres dies o més abans de necessitar recàrrega. Alguns usuaris de bombes d'infusió han expressat la seva preocupació per haver de canviar la bateria amb tanta freqüència, sobretot si tenen una altra afecció mèdica que els obliga a fer canvis freqüents de vestit.

Possibles desavantatges:

-L'ús de bateries d'un sol ús a les bombes s'associa amb algunes conseqüències ambientals potencialment negatives, com ara el cost i el malbaratament de les bateries descartades, així com els metalls tòxics com el cadmi i el mercuri continguts a cada cèl·lula (en quantitats molt petites).

-La bomba d'infusió no pot carregar ambdues bateries simultàniament;

-Les bombes d'insulina i les piles són cares i s'han de substituir cada 3 dies.

-Una bateria que no funciona pot provocar un retard en l'entrega de medicaments;

-Quan la bateria s'esgota, la bomba d'infusió s'apaga i no pot lliurar insulina. Això vol dir que no funcionarà, encara que estigui carregat.

Conclusió:

Tot i que [bateria de la bomba d'infusió] té diversos pros i contres, és evident que els pacients han de sopesar els beneficis i els riscos. Sempre s'ha de consultar amb un metge abans de començar la teràpia amb una bomba d'infusió d'insulina.